Atenció psicològica a infants a Sabadell

Centre d'Especialistes Sabadell es dedica a l'atenció psicològica a Sabadell. Tracta els diferents trastorns especifics en la psicología dels infants: transtorns evolutius, relacionals, de l'escolaritat i l'aprenantatge.

• Trastorns del son

  Cal assenyalar la importància de les pertorbacions precoces del son com a indicadors de possibles pertorbacions en l'inici de l'organització de la personalitat. Així mateix al llarg de l'infantesa els trastorns del son són indicadors d'ansietat i angoixa o altres alteracions psicològiques i psicoafectives. Parlem de: dificultats per a conciliar el son (oposició a anar a dormir, rituals,..), angoixes nocturnes (terrors nocturns, somni d'angoixa, despertar ansiós), malsons, somnambulisme, insomni, hipersòmnia, etc.

• Trastorns de l'alimentació

  Entorn l'alimentació s'estructura l'eix d'interacció més precoç entre mare i fill, constituint la base dels posteriors estadis del desenvolupament psicològic. Intervenen factors relacionats amb l'infant, factors relacionats amb la relació maternal i factors referits a la dimensió sociocultural de l'alimentació. Es tracta de la dificultat persistent per menjar adequadament i la incapacitat per augmentar de pes o amb pèrdua de pes, entre altres.

• Trastorns de l'eliminació (control d'esfínters)

  En l'adquisició dels hàbits de la neteja i el control urinari i anal intervenen factors biològics, neurofisiològics i genètics, i també psicològics i psicosocials ( on la relació mare-fill té una importància cabdal ). Son l'enuresi (incontinència urinària) i encopresi (incontinència fecal) quan encara continuen a partir dels cinc i quatre anys.

• Trastorns de les conductes agressives

  La clínica aborda l'agressivitat en els seus excessos, desviacions o inhibició. El problema de l'agressivitat va lligat al del pas a l'acció, a la impulsivitat i a l'ansietat i, per tant, a la dificultat de regular-la i expressar-la en la mesura i situació adequada i necessària. Es tracta de: inhibició de l'agressivitat, conductes perilloses, conductes violentes, automutilacions o autoagressions, etc.

• Trastorns del llenguatge i la comunicació

  Implica tan al llenguatge parlat com a la lecto-escriptura, amb totes les repercussions psicològiques i psicoafectives i el retard que poden ocasionar en els aprenentatges i en el conjunt d'interaccions del nen amb el seu medi (família, escola, amics). Son: trastorns del llenguatge expressiu, trastorns de l'articulació, retard en la parla, retard del llenguatge, quequesa, dislèxia, etc.

• Trastorns de l'aprenentatge

  La psicologia contempla els trastorns relacionats amb el procés d'aprenentatge de l'infant i la seva adequada evolució. Son els trastorns de la lectura, del càlcul i de l'expressió escrita. Les dificultats en el procés d'aprenentatge son també indicadors d'altres trastorns psicològics i de l'estabilitat emocional de l'infant.

• Trastorns de les conductes motores i de la coordinació motriu

  La motricitat, tan important en els primers anys de vida, incideix en l'evolució de l'infant en el descobriment del seu entorn i en el despertar de les seves capacitats intel.lectuals i afectives. La integració de l'esquema corporal i la seva relació amb el medi, amb la dimensió afectiva que això implica, son fonamentals pel desenvolupament psicològic. Son trastorns de lateralització, debilitat motriu, inestabilitat psicomotriu, tics, etc.

• Trastorns de les funcions cognitives

  L'experiència clínica demostra que les pertorbacions en l'estat afectiu i emocional repercuteixen en les funcions cognitives . Les alteracions afectives greus acompanyen les pertorbacions cognitives i així mateix la deficiència intel.lectual també s'acompanya d'anomalies afectives. No ens podem limitar a un estudi quantitatiu de la intel.ligència (o nivell d'habilitats avaluat pel Q.I.) sinó que és indispensable també un estudi qualitatiu. Són: deficiència mental i superdotació.

• Trastorns per dèficit d'atenció (TDA)

  Estan lligats als problemes d'atenció i d' impulsivitat. Hi incideixen factors psicosocials, neurològics, genètics i psicològics. Sovint són nens intel.ligents que poden seguir els aprenentatges però en els que les dificultats per mantenir l'atenció i la impulsivitat incideixen en el grup classe distorsionant-lo i poden tenir dificultats en la relació amb els companys. Son: Trast. per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) i sense hiperactivitat (TDA).

• Trastorns d'ansietat

  Sovint l'ansietat és l'indicador psicològic d'algun conflicte intern. Son: trastorn d'ansietat per separació (preocupació excessiva o persistent per la possible separació o pèrdua de les principals figures vinculades ) altres trastorns d'ansietat ( ansietat generalitzada o excessiva, fòbies, crisis d'angoixa o atacs de pànic) i trastorn obsessiu-compulssiu.

• Trastorns afectius (de l'estat d'ànim)

  D'una banda la depressió, que s'expressa amb culpabilitat, fatiga, pèrdua d'interessos, dificultats de concentració, trastorns del son i de la gana,. com a indicadors psicològics. D'altra banda el trastorn bipolar, que es presenta amb símptomes mixtos de depressió i mania (eufòria, irritabilitat, inclús violència).

• Trastorns generalitzats del desenvolupament

  Son trastorns on hi ha una alteració qualitativa de la interacció social. Ens referim a l'autisme, on apareixen trastorns de la relació social, del llenguatge i la comunicació, sensorials, del moviment, i sovint algun grau de retard mental . I altres trastorns psicològics que afecten greument el desenvolupament infantil ja que incideixen en les relacions socials i l'adquisició d'habilitats (verbals, motrius,.).

• La desatenció, el maltractament i l’abús infantil

  No sempre és fàcil estar atent a les necessitats psicològiques de l’infant i l’adolescent. La desatenció i negligència, així com l’abús i la violència intrafamiliar son formes de maltractament en les quals cada vegada hi ha més sensibilitat per part de la societat a pesar de l’alarmant freqüència en que encara ocorren. Les conseqüències del mal tracte incideixen en els processos del desenvolupament infantil, de vinculació, adaptatius, de socialització i en l’aprenentatge. Per tant, com en tot procés traumàtic poden haver-hi conseqüències en l’àrea afectiva, cognitiva, conductual i relacional.