Atenció psicològica a adults a Sabadell

Centre d'Especialistes Sabadell es dedica a l'atenció psicològica a Sabadell. Tracta els diferents trastorns especifics en la psicología dels adults: afectius, relacionals i laborals.

• Trastorns del son

  Els trastorns del son tenen unes repercussions tan a nivell físic i fisiològic com psicològic. Poden ser trastorns en l'inici i el manteniment del son, trastorns per somnolència excessiva, trastorns del ritme son-vigilia, i disfuncions associades al son, les fases del son o la vigília parcial. Parlem de: insomni, hipersòmnia, narcolèpsia, trastorn del son relacionat amb la respiració, malsons, terrors nocturns, somnambulisme, etc. També poden ser deguts a trastorns mentals o mèdics.

• Trastorns de la conducta alimentària

  La conducta alimentària normal i les seves desviacions patològiques només s'entenen si s'observen des dels tres nivells organitzatius: neurobiològic, psicològic i relacional. Per disminució de la ingesta: rebuig alimentari i anorèxia nerviosa. Per excés d'ingesta: obesitat, bulímia nerviosa, etc.

• Trastorn del control d'impulsos

  Tenen en comú la impulsivitat i la dificultat per resistir-se a dur a terme algun acte. Sovint donen lloc a sentiments de culpa. Es tracte del trastorn explosiu intermitent (episodis aïllats de pèrdua del control d'impulsos amb agressivitat), la cleptomania, la piromania, etc. I el joc patològic, que comporta un deteriorament individual, familiar i social.

• Conducta i patologia sexual

  Des del punt de vista psicològic, ens referirem a les disfuncions psicosexuals. La majoria de trastorns es situa a la fase d'excitació i a la orgàsmica o son deguts a la falta de desig sexual, tant masculí com femení. Es tracte de : disminució o absència de fantasies i desig sexual, aversió i evitació al contacte sexual genital, absència o retard de l'orgasme, incapacitat per mantenir l'erecció, dolor genital, ejaculació precoç, etc.

• Trastorns psicosomàtics

  Es refereixen a símptomes o preocupacions somàtiques sense causa mèdica coneguda i que es tendeixen a atribuir a malalties físiques. Son: trastorns de somatització, trastorns per dolor, hipocondria, etc. Ja sigui per una historia de múltiples símptomes físics, o bé quan el símptoma és el dolor, el temor o convicció a patir d'una malaltia greu, a un defecte imaginat de l'aspecte físic, un o més símptomes físics que provoquen malestar, etc.

• Histèria

  L'escola psicoanalítica contemporània considera els símptomes histèrics com el producte de conflictes infantils i impulsos reprimits i no resolts. La histèria envaeix tota la patologia mèdica. Es caracteritza per fenòmens de conversió (aparició de símptomes que afecten les funcions motrius o sensorials -afàsia, ceguesa, paràlisi, etc.- i on els factors psicològics estan associats al símptoma) ò dissociatius (alteracions de la identitat, la memòria o la consciència).

• Trastorns d'angoixa

  L'angoixa ens acompanya al llarg de l'existència. L'angoixa patològica és més corporal, desproporcionada i persistent per sobre dels límits adaptatius i afecta el rendiment, el funcionament psicosocial i la llibertat personal. Es presenta de manera aguda per crisis d'angoixa (o atacs de pànic) o de forma permanent com ansietat generalitzada.

• Fòbies

  La fòbia és un temor desproporcionat, irracional i fora del control voluntari que porta a evitar la situació temuda. Parlem d'agorafòbia (temor a llocs oberts, a llocs públics, a sortir de casa.) fòbia social (temor a les situacions socials fora de l'àmbit familiar ò a ser avaluat pels altres) i fòbies específiques (a animals, volar, l'alçada, trons, sang, etc.).

• Trastorns obsessius

  Les manifestacions clíniques dels trastorns obsessius son els pensaments obsessius , que es poden manifestar com a impulsos , temors, idees i dubtes obsessius i les compulsions, que son actes o rituals compulsius com formes de conducta estereotipada que es repeteixen una i altre vegada. Poden dificultar el viure quotidià i ser força incapacitants.

• Trastorns depressius

  L'eix nuclear afectiu de la depressió és la tristesa vital i profunda que envolta el subjecte fins afectar totes les àrees de la seva relació intrapersonal i interpersonal. Però també pot aparèixer ansietat i irritabilitat. La clínica de la depressió es condensa en cinc grans àrees: afectivitat, pensament-cognició, conducta, ritmes biològics i trastorns somàtics.

• Trastorns bipolars i esquizoafectius

  En l'aparició d'aquests trastorns hi intervenen aspectes genètics, biològics i psicològics (psicosocials).Son depressions que s'acompanyen sovint de hipersòmnia i augment de pes. En l'estat maníac el malalt aparenta un contacte fàcil però en realitat costa mantenir-hi una relació per la seva tendència a la indiscreció i a envair el terreny de l'altre.

• Trastorns de personalitat

  Els trastorns de la personalitat s'agrupen en tres grans tipus de característiques genèriques que inclouen onze categories diagnòstiques: Els subjectes estranys (esquizoides, esquizotípics i paranoides), els subjectes immadurs (histriònics, narcisistes, antisocials i límit) i els temorosos (evitadors, dependents, compulsius i passiu-agressius).

• Esquizofrènia

  Es tracta d'una malaltia devastadora tant per les seves conseqüències sobre el pacient com pel seu entorn. Els símptomes característics inclouen idees delirants, al.lucinacions, llenguatge desorganitzat, ...i s'alteren les relacions interpersonals, la cura d'un mateix i el rendiment laboral.

• Trastorn delirant (paranoia) i altres psicosis

  El deliri paranoide en general s'associa al tema de persecució i autorreferencial però també s'inclouen altres modalitats temàtiques. La personalitat paranoica es caracteritza per una desconfiança i suspicàcia permanent, rigidesa i autoritarisme (i incapacitat per l'autocrítica), egocentrisme i fanatisme. En el trastorn psicòtic també apareixen idees delirants i al.lucinacions i llenguatge desorganitzat.

• El procés de dol

  El dol és un procés psicològic normal davant la pèrdua d’una persona estimada. Quan es fa molt dolorós i difícil de superar, l’acompanyament d’un professional ajuda a afrontar aquesta situació facilitant l’elaboració de les ansietats més primerenques i desestructurants. Parlem de dol patològic quan aquest procés s’allarga excessivament en el temps i amb el perill de quedar encallat en aquest patiment sense superar-lo.

• Ruptura (familiar o de parella)

  Tota ruptura comporta un patiment psicològic i més quan hi ha infants. L’acompanyament en aquest procés pot ajudar a disminuir el dolor i el patiment i a poder pensar en organitzar i afrontar la nova situació. Així mateix, també s’atén des de la psicologia els problemes relacionats amb les dificultats de relació i de la convivència entre germans, pares-fills, parella i altres.