Atenció psicològica a adolescents a Sabadell

Centre d'Especialistes Sabadell es dedica a l'atenció psicològica a Sabadell. Tracta els diferents trastorns especifics en la psicología dels adolescents: afectius, relacionals i trastorns d'aprenentatge.

• Trastorns del son

  Quan els problemes de son no han desaparegut i no s'han resolt a la infantesa i preadolescència, reapareixeran o s'intensificaran a l'adolescència. El síndrome de fatiga al despertar afecta al 80% dels adolescents, sobre tot noies. Els trastorns del son són: insomnis (insomni de l'adolescent,habitualment relacionat amb ansietat i en ocasions amb depressió; insomni conseqüència de l'ús abusiu de psicofàrmacs,alcohol o tabac; i síndrome de retard de la fase de son), parasomnies o conductes patològiques durant el son (somnambulisme, terrors nocturns, enuresi nocturna, molt menys freqüent que durant la infantesa) i hipersòmnies.

• Trastorns de la conducta alimentària

  La principal població de risc dels TCA (anorèxia, bulímia,..) son les noies entre 12 i 24 anys. Sovint els nens i nenes obesos arriben a l'adolescència immersos en un sentit d'automenyspreu i de baixa autoestima. Els canvis i la transformació del propi cos que implica l'arribada de l'adolescència pot generar incertesa, inseguretat i inestabilitat emocional. En els trastorns del comportament alimentari son factors predisposants la baixa autoestima i la ideació perfeccionista -en l'anorèxia- , és a dir, a definir l'èxit personal des de l'alta exigència. En els bulímics els trets més significatius son la impulsivitat i la inestabilitat emocional.

• Trastorns d'ansietat

  Hi ha adolescents que ja des de la infantesa expressen una preocupació excessiva per situacions quotidianes que aleshores s'intensifica. També el noi o noia fins aleshores aparentment tranquil pot experimentar de sobte un estat de preocupació excessiva que li afecta l'estat d'ànim i que en ocasions s'intensifica fins a donar pas a una crisi d'angoixa (palpitacions cardíaques, sudoració, tremolors, sensació d'ofec, opressió toràcica, nàusees, calfreds, .). Els impactes que generen ansietat, siguin deguts a situacions identificables o no, poden provocar un malestar intens que pot deteriorar les activitats de la vida quotidiana (escolars, familiars, socials).

• Trastorns afectius (de l'estat d'ànim) i depressió

  L'adolescent es manifesta sovint amb un estat d'ànim amb tendència a l'aïllament, la introversió, la incomunicació, els dubtes i crisis existencials i fins la tristesa en general. Els canvis d'humor poden ser freqüents i passar de l'eufòria al pessimisme. En absència de variables ambientals explicatives, la tristesa i pessimisme poden ser expressió d'un conflicte psíquic. L'adolescent té pors, contradiccions i sentiments de culpa. En l'estat o trastorn depressiu, sigui endogen (degut a un conflicte psíquic) ò reactiu a una situació externa, cal considerar les variables, i condicions tant externes com internes, que poden contribuir a accentuar-lo o a estabilitzar-lo.

• Conductes fòbiques

  Més que trastorns fòbics, a l'adolescència son més freqüents les conductes fòbiques on l'angoixa i l'ansietat hi tenen un paper predominant. Es tracta de preocupacions excessives per la figura (obesitat, estar massa prim, alçada, .) ò per una part del cos ò respecte als caràcters sexuals. Les pors en l'adolescent (a no respondre a les expectatives dels pares -acadèmiques,.-, a no ser acceptat pels amics, a no tenir el cos i la imatge desitjats,..) es poden considerar lògiques sempre que no interfereixin en les seves activitats i que no li provoquin un malestar vivencial significatiu. La por a la por (por d'anticipació) pot provocar un bloqueig i repercutir en les seves relacions familiars, socials i acadèmiques.

• Conductes obsessivo-compulsives

  L'adolescent que té idees repetides (obsessives) intenta ignorar-les o neutralitzar-les amb altres idees o activitats realitzant "actes mentals" per contrarestar els impulsos dolorosos (resar, cantar, comptar, repetir paraules en silenci,.) o realitzant rituals (compulsions) com ordenar objectes o col.locar-los sempre de la mateixa manera, tancar portes, revisar armaris, etc. També poden realitzar accions fixes o estereotipades com moviments repetits amb les mans, caminar seguint determinades línies del terra i sense trepitjar-ne d'altres, comprovar repetidament si han apagat els llums o han fet els deures o rentar-se les mans,.Les idees repetides, rituals i "manies" poden ampliar-se i produir un malestar i un patiment psicològic significatiu.

• Trastorns per somatització

  Les queixes simptomàtiques de l'adolescent són poc duradores i canviants: hi ha dies que prevalen els dolors intestinals, altres els mals de cap, altres els ofecs . La dificultat que li suposa adaptar-se a un cos en plena transformació sovint és l'origen de l'amenaça de malaltia que viu l'adolescent. L' herència i l'aprenentatge son factors rellevants ja que aleshores les manifestacions hipocondríaques de l'adolescent i, per tant, de símptomes de malaltia o possible malaltia formen part habitual de la relació. La queixa hipocondríaca o la somatització pot aparèixer a partir d'un fet desencadenant com ara un traumatisme, una malaltia o una mort. S'hi poden associar quadres d'ansietat i depressió.

• Trastorns de conducta i del comportament

  Es tracta de conductes relacionades amb el procés de socialització i amb el procés d'evolució i maduració progressiva del nen i l'adolescent. Inclou activitats com el furt, la fuga, la mentida, la destrucció de propietats alienes, la crueltat i violència amb animals i persones. El pas a l'acte ocupa un lloc important a l'adolescència i especialment en tres situacions: les crisis d'adolescència, les conductes greus de l'adolescència (intents de suïcidi, drogodependències i actes delictius) i depressió adolescent.

• Trastorns per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH)

  Actituds habituals en adolescents amb TDAH son: fer comentaris fora de lloc, no atendre les normes, iniciar converses en moments inadequats, apropiar-se d'objectes dels altres, fer-se veure, cridar l'atenció, . Són freqüents els accidents, poden realitzar activitats perilloses sense considerar les conseqüències. Tenen dificultats per organitzar les seves tasques, sovint es té la sensació que no escolten, solen tenir descuits continuats,. Des de la perspectiva emocional manifesten poca tolerància a la frustració, tossuderia, autoritarisme, exigència, irritabilitat, canvis sobtats de l'estat d'ànim, i també desmoralització i baixa autoestima.

• Conducta sexual i comportaments de risc

  A l'actualitat, tant a l'escola com a la família, el sexe, en general, ha deixat de ser un tema prohibit o tabú. Els adolescents mai han estat tan ben informats ni amb tants mitjans com en l'actualitat. La informació és necessària per canviar un comportament de risc però no n'és una garantía a l'hora de posar els mitjans necessaris tant pel que fa a la prevenció de l'embaràs com del contagi de malalties (VIH). Així mateix, les dificultats en que es pot trobar l'adolescent en el seu inici en les relacions sexuals son: dificultats de la realització sexual, dificultats en l'elecció sexual i dificultats per establir la identitat sexual.

• Estats límit (borderline)

  Es caracteritzen per: "l'actuació", ja sigui el "pas a l'acte" o agitació i inestabilitat (son freqüents els intents de suïcidi repetits), conductes marginals o delictives, drogodependències, fracàs o fòbia escolar, conductes sexuals alterades, manifestacions hipocondríaques, anorèxiques, bulímies, accidents somàtics i juntament amb aquestes conductes apareix avorriment, indiferència, sensació de buidor i inutilitat i desinterès per activitats socials o escolars i una major sensibilitat front a les pèrdues i als sentiments d'abandonament. És important l'existència d'alteracions més o menys profundes en les interaccions familiars i amb antecedents paterns de intents de suïcidi, alcoholisme, depressió o episodis psicòtics. La relació de l'adolescent "límit" i els pares, en particular la mare, es caracteritza per l'ambivalència (depenent i menyspreador).

• Estats psicòtics

  Hi ha tres dimensions principals que caracteritzen el canvi psíquic que té lloc durant l'adolescència: la dimensió corporal, el problema de la identitat i l'equilibri entre els aspectes narcisistes i objectuals (relacionals). Aquestes tres dimensions formen part de tot procés psicòtic: l'angoixa vinculada amb la sensació de transformació corporal pot convertir-se en angoixa de fragmentació i d'aquí el no reconeixement de Sí mateix i els trastorns d'identitat i per últim, la "neurosis narcisista" que ens remet a la psicosi i que es manifesta per un important descens del rendiment intel.lectual juntament amb trastorns del comportament, tals com, uns contactes distants,amb un fons d'indiferència afectiva poguent aparèixer elements delirants. Altres formes son: estats psicòtics vinculats amb el consum de drogues i estats psicòtics de l'adolescència que succeeixen a una psicosi infantil prèvia.

• Les dependències i conductes addictives

  El concepte de dependència inclou tota conducta de tipus addictiu encara que no hi hagi un consum de substàncies (alcohol, drogues, tabac). Per tant, hi ha addiccions amb drogues o sense. Aquestes últimes inclouen tant els comportaments alimentaris, com conductes de dependència comportamental , com pot ser la cleptomania, les compres compulsives, l'addicció a Internet, el joc patològic, les addiccions sexuals, l'addicció al treball i les "conductes de risc". La conducta addictiva comporta un malestar en la persona (ansietat, pensaments obsessius en relació a l'addicció,..) que també pot afectar la vida familiar, escolar i laboral, ja que comporta una pèrdua de control i disfuncions socials.

• El procés de dol

  El dol és un procés psicològic normal davant la pèrdua d’una persona estimada. Quan es fa molt dolorós i difícil de superar, l’acompanyament d’un professional ajuda a afrontar aquesta situació facilitant l’elaboració de les ansietats més primerenques i desestructurants. Parlem de dol patològic quan aquest procés s’allarga excessivament en el temps i amb el perill de quedar encallat en aquest patiment sense superar-lo. També parlem de procés de dol en situacions que comporten canvis vitals importants. En aquest sentit, l’adolescència suposa també un procés de dol per la infantesa que es perd en aquest pas cap a l’edat adulta.